dilluns, 16 d’abril del 2012

El príncep i el paquiderm



Quan vaig marxar a Itàlia, dimecres passat, em vaig emportar una edició en castellà d'El príncep que tenia per casa amb la intenció de distreure'm durant el viatge. Esta obra de Maquiavel és un tractat de política que el florentí dedicà a Llorenç de Mèdici i que repassa no només els tipus de principats que existien a l'època, sinó també com conquistar-ne de nous i, sobretot, com ha d'actuar un príncep si vol mantenir-se al poder.

A los hombres hay que ganarlos o aniquilarlos, pues se vengan de las ofensas sin importancia; de las graves no son capaces. De ahí que toda ofensa que se inflija a un hombre ha de ser tan grande que no se tema su venganza.”

Gràcies a paràgrafs com l'anterior, per “maquiavèl·lic” s'entén una actitud basada en l'absència d'escrúpols, i és que El príncep és un compendi d'instruccions per poder conquerir i governar en una època en la qual Itàlia estava formada per tants comptats, ducats i principats que, en la pràctica, resultava ingovernable.

És fàcil, però, fer una actualització de les paraules de Maquivel al nostre temps i aprendre alguna cosa, ja que tampoc massa coses han canviat des del segle XIV:

En toda ciudad conviven dos diferentes “humores”, lo que ocasiona que el pueblo no desee ser gobernado ni oprimido por los grandes y que los grandes deseen oprimir al pueblo”

Són molts els governants que al llarg dels segles han trobat a les pàgines d'El príncep consells pràctics per sotmetre els seus súbdits i per mantenir-se al poder i crec que no haguera estat de més que el Borbó li haguera pegat una ullada al capítol IX, De principatu civili, per evitar l'espectacle que ens ha regalat, ja que diu coses tan assenyades com ara:

Quien llegue a príncipe gracias al favor del pueblo ha de mantenerlo amigo (...) mas quien, contra la voluntad popular, llegue a príncipe con el favor de los grandes deberá, antes que nada, ganarse al pueblo.”

I sobretot:

Un príncipe prudente debe pensar el modo por el cual sus ciudadanos siempre y en cualquier circunstancia tengan necesidad del principado y de él.”

1 comentari:

Clidice ha dit...

Llegir? ... ah! allò d'ajuntar la "m" amb la "a"? Un príncep cal que sàpiga llegir i, quan n'hagi après, que no es perdi, mai, llegir El príncep, fins i tot, si molt m'apures, el Breviari dels polítics de Mazzarino, tot i que no li arriba a Maquiavel ni a la sola de la sabata.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails