divendres, 15 de juny del 2012

Covard



En contra dels consells de la veterinària, que em digué que els gossos només haurien de menjar una volta al dia, Matt sempre té pinso al seu abast, fet que podria explicar fàcilment perquè tinc un galgo amb obesitat: deixe que ell s'administre lliurement les boles i quan en vol més ve a buscar-me i em rasca amb la pota.


Ell no em contesta, però mou la cua i ja sé que té fam.

Anit, mentre feia coses a la cuina, Matt vingué a buscar-me i em va arrapar amb la pota, però vaig notar una cosa estranya i li vaig preguntar:

¿Qué pasa?

Va abaixar les orelles i llançà una mirada al corredor, al final del qual té els tifells del menjar i de l'aigua.

¿Quieres más comida?

Però Matt no va moure la cua i, en canvi, llançà un gemec.

¿Quieres más agua?

El gos s'amagà darrere meu amb la cua entre les potes i em vaig espantar una miqueta.

¿Hay alguien ahí? li vaig preguntar.

Davant el silenci de Matt, vaig avançar pel corredor, amb el gos darrere meu a un metre de distància. Quan vaig arribar al final del corredor vaig comprovar que tot estava en ordre i que, senzillament, Matt s'havia menjat tot el pinso.

Joder Matt, si quieres comida, dímelo.

Vaig agafar el pot del pinso i quan estava a punt de reomplir el menjador vaig entendre què passava i vaig blasfemar:

Hòstia puta consagrà!

Resulta que una panderola roja i gegant havia caigut dins del tifell de porcellana del menjar del gos i, en no poder eixir perquè esvarava, només feia que pegar voltes dins del plat com una boja. La primera panderola que trobava a casa en tres anys.

¡Mátala Matt! ¡Mátala! —vaig cridar inútilment, ja que el gos covard havia marxat corrent al sofà.

Amb prou feines, i entre insults al gos, vaig agafar el tifell del menjar per la part de baix mentre la panderola embogia encara més i el vaig apropar a la finestra. Vaig mirar a una banda i a l'altra i la vaig llançar al carrer mentre Matt em mirava amb vergonya des del sofà.

No vull imaginar-me què passarà si un dia entren a robar a casa.

9 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

Fotre, tinc un veí que li parla al gos en valencià perquè diu que l'entén millor que si li parla en castellà i pel que veig al te Matt li passa a l'inrevés. Que és d'Albacete o què? :P

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Matt és superxurro!

Anònim ha dit...

Quina decepció!!

@sgalberto ha dit...

Oh sí! Encara com vas poder agafar bol... jo hagués eixit de casa i... ja està. Senzillament no hagués tornat.

Bb ha dit...

jaja potser no era por, sinó fàstic!!!

Corpi ha dit...

A un animal que no et puga menjar no li tingues por. El dia que entre un lleó, comença a preocupar-te.

Monique LaMer ha dit...

Estic en Matt: les panderoles donan molta por i un fàstic insuportable; els lladres en canvi es poden mossegar.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Anònim: Matt és un senyor major... ja és hora de tindre por!

@sgalberto: tu saps la feina que m'ha costat acabar ma casa? Ja podia haver tingut un tigre, que jo no deixe la casa.

BB: Era por, era por: quan un bitxo es capaç de llepar-se els seus ous no crec que tinga massa escrúpols.

Corpi: crec que fins i tot els lleons tenen por de les panderoles americanes.

Monique: crec que preferisc les panderoles... ;)

Gràcies a tots per comentar!

Clidice ha dit...

encara li parles en castellà? què ha de fer oposicions o què? vigila que et visitarà una panerola gegant quatribarrada, rotllo Metamorfosis però en maulet ;P

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails