El protagonista
polític de l'estiu ha estat, sense cap mena de dubte, Juan Manuel
Sánchez Gordillo, diputat/lumpen andalús d'Izquierda Unida, gràcies
a l'assalt que tingué lloc a principis de mes a un Mercadona de la
província de Sevilla.
La reconstrucció
del fets seria així: un grup de jornalers dels que acompanyen
l'alcalde de Marinaleda omplin uns quants carros del supermercat fins
a dalt i, senzillament, ixen per la porta anunciant que es tracta
d'una expropiació. Gordillo, pel que sembla, es limità a fer
declaracions a la porta de l'establiment i anunciar que el menjar era
per a la gent que passa fam.
I d'això hem
estat parlant tot l'estiu: Gordillo ha protagonitzat debats
televisius i portades de diaris i s'ha convertit en un referent per a
determinada esquerra primitiva (i molt bàsica) i en un anticrist per
a la dreta de sempre.
Des del meu punt
de vista, el problema no és que el nivell discursiu de Gordillo és
el mateix que el d'un xiquet de 12 anys i que les seues accions tenen
un toc messiànic que fa riure, sinó que es trasllada la sensació
que assaltar supermercats, ocupar terres seques de grans terratinents
i sucursals bancàries o iniciar marxes de jornalers que no fan
jornals per Andalusia siguen les úniques opcions que queden per fer
front a la crisi.
L'explicació que
trobe a la repercussió que ha tingut este personatge és el tedi
estival, així que només hem d'esperar que passe la calor i que
arribe el fred per tornar a parlar de coses serioses.
I, estic
convençut, tot arribarà.
1 comentari:
les olimpíades i els incendis de cada estiu també ens han distret una mica...
Publica un comentari a l'entrada