Fa un parell de
setmanes vaig coincidir amb una xica a la barra de les begudes d'un
festival de música organitzat per una entitat valencianista. Tots
portàvem ja un parell de copes quan m'amollà:
—
Em sona la teua
cara. Potser t'he vist amb algú?
—
Bé,—vaig
contestar—
fa una estona estava xarrant amb Enric Morera. Potser per això...
La xica va fer una
ganyota i contestà:
—
En eixe cas no cal
que en parlem més.
Però em vaig
quedar amb ganes de saber més coses sobre una persona capaç de
realitzar una anàlisi política d'eixa categoria i vaig insistir:
—
Què passa amb
Morera?
—
Que Morera és el
culpable de tot el que passa a este país.
—
Clar, perquè
Morera i el seu partit porten governant este país des de fa
dècades...
La brillant
analista, però, va captar el sarcasme i em mirà malament.
—
Bé, teta, me'n
vaig, que per ahí ve Flam Ferri...
—
Eixe és pitjor
encara...
—
Això ho dius
perquè no li has tocat els mugrons.
Hem arribat a un
punt tan destrellatat d'antipolítica en el qual no ens hauria de
sorprendre que la força més votada en les pròximes eleccions siga
aquella que prometa camps de concentració i càstigs corporals per
als polítics. I, en contra del que semblava més probable, no serà
UPyD necessàriament qui ho faça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada