El Ploramiques (II)

— Com va amb El Ploramiques?

— Bé, la veritat és que no em puc queixar.

— No et pots queixar, però ho fas.

— Sí, clar.

* * *

— Pel que m'has contat sembla una miqueta simple.

— És que ho és, però no m'importa massa: al llarg del dia tinc tota la transcendència que necessite; no em cal tindre converses massa profundes també amb el xic que folle.

— Has pensat que potser et busques els novios simples perquè així al seu costat sembles més intel·ligent?

— Podria ser, però no és el cas: al costat d'El Ploramiques una sabata semblaria intel·ligent.

* * *

— Doncs si et va bé...

— Em fot, però, que em faça retrets contínuament. Això em molesta molt més que no que siga un poc sabata.

— Vols dir?

— Per exemple, ha estat un grapat de dies donant pel cul perquè no sóc tan efusiu com ell vol que siga sobre la nostra relació i crec que ha volgut fer-me sentir culpable i tot.

— Ja.

— I, després d'haver donat pel sac perquè no el bese prou, perquè no li dic coses boniques o perquè no em passe el dia pendent del Whatsapp, l'altra nit va i me'l trobe connectat al Bender buscant tema amb altres tios.

— Quin cabró, no?

— No, home, clar que no. Pot follar amb qui vulga, però que després no em tire en cara que no el bese a tothora.

* * *

— I no li diràs que l'has enxampat connectat al Bender?

— Clar que no. Almenys fins que vulga deixar-ho amb ell i fer-me l'indignat.

— Home, si li dius que l'has vist al Bender ell et podrà dir que això és perquè tu també estaves connectat i que, per tant, estaves fent el mateix que ell.

— No, perquè li diré que, com m'agradava tant, li vaig mostrar la seua foto a un amic per a presumir de novio, i que este amic, que està solter, és el que l'ha enxampat i m'ha dit que estava connectat buscant tema amb altres. I en eixe moment el deixaré, perquè estaré molt dolgut i decebut i no podré suportar-ho.

— Hòstia puta.

— És bona la jugada, eh?

— No t'ho prengues malament, però crec que no estàs portant massa bé esta relació.

— Tranquil, home, que això ja ho sé.