Banderes cubanes a l'Hotel Telégrafo
Vista general de l'Habana Centro des del nostre hotel
El primer que cal
tindre en compte a l'hora d'organitzar un viatge a Cuba és saber que
està molt lluny. Pot sembla una obvietat, però esta circumstància
s'ha de tindre ben present quan decideixes comprar els vols. Un
consell: abans de tancar les dates del viatge convé fer una
telefonada a les seus d'UGT i CCOO per assegurar-te que el dia de
tornada no et coincidirà amb la convocatòria d'una vaga general.
En segon lloc, és
important tindre en compte amb quina moneda es pot pagar a Cuba. En
contra de la llegenda popular, no es pot pagar amb dòlars americans
però sí en euros. No obstant això, el més recomanable és canviar
euros per CUCs o “pesos convertibles”, però mai en pesos cubans
o “moneda nacional”. El “peso convertible” és una moneda
inventada pel règim cubà que equival a un dòlar i que constitueix
de facto la moneda real cubana. El peso cubà o “moneda nacional”
és la segona moneda (1 CUC equival a 25 pesos cubans) i només es
gasta per a compres menors. Qui visita l'illa generalment no haurà
de gastar-ne mai.
En tercer lloc,
per visitar la illa cal fer-se amb un visat de turista que es pot
tramitar per Internet i que costa uns 25 euros. Des de 2010 la
legislació cubana també exigeix fer-se amb una assegurança mèdica
que costa 2,5 CUCs diaris, però que ningú et demana en cap moment,
per la qual cosa es pot passar de comprar. Per eixir del país cal
tornar a pagar una altra taxa de 25 CUCs al mateix aeroport tot just
després de facturar l'equipatge.
A Cuba els endolls
són com els americans i per carregar el mòbil o la bateria de la
càmera necessites un adaptador. No és gaire fàcil trobar-los, per
la qual cosa si has estat a Nova York dos mesos abans convé que te
l'emportes per evitar haver de recórrer totes les botigues de Centro
Habana buscant-ne un altre.
Per últim, un
consell a l'hora de moure's per l'Havana: oblida el transport públic,
format bàsicament per autobusos escolars heretats d'Europa, i
opta pel taxi oficial (Cubataxi) o el cotxe particular. La
ciutat és molt segura i qualsevol alternativa és bona si pactes el
preu abans. Això sí, donat que el parc mòbil de l'Havana està
format pels clàssics cotxes americans pintats i repintats mil
vegades, turismes europeus que mai havien d'haver eixit del continent
i nous vehicles de factura asiàtica, les possibilitats de morir en
un desplaçament són infinites.
Una nit que ens
vam apropar a Vedado a sopar vam optar per un apujar-nos al Fiat
Tempra (!) de vidres tintats d'un jove cubà que s'oferí a
portar-nos per quatre o cinc CUCs. El cotxe estava tan desfet que ens
va tocar abaixar i espentar-lo per poder posar-lo en marxa i la
direcció del vehicle estava tan torta que el volant anava de costat.
Quan ens va deixar
a l'entrada de l'Hotel Nacional i vaig apujar la finestreta em vaig
adonar que el vidre se n'havia eixir de les guies i que per un pèl
no acabà al terra.
— Le
pasa algo a la ventanilla —vaig
apuntar pregant perquè no se n'isquera del tot.
— No
se preocupe, señor. Así son los carros cubanos.
CUCs o pesos convertibles: no confondre amb els pesos cubans
Carro cubà
Museo de la Revolución
Areá de fregadero (sic): exemple de fordisme socialista
Merchandising revolucionari
