No volia parlar del tema de la setmana: preferiria contar que les baranes de RasoirHouse són una meravella, que les portes són tan boniques que m'entren ganes de passejar-les per carrer o que m'he gastat una quantitat obscena de diners en el moble del meu bany.
M'agradaria més (encara!) informar de tots els detalls del clau que vaig fotre anit amb el meu NIF, perquè fou tan violent i apassionat que encara hui em fan mal les cames o que hem superat la nostra primera crisi de parella perquè no vaig voler acompanyar-lo a un sopar social.
Però no puc: he de parlar de Patxi.
I he de fer-ho perquè en un moment donat (massa recent) em vaig sentir de veritat atret pel seu discurs i perquè, encara hui, em sembla allò que es diu una bona persona. I encara pitjor: un bon polític.
I potser és per això perquè no li perdone el pacte de govern subscrit amb el PP per fer-se amb la lehendakaritza del País Basc, ja que, més enllà d'haver portat el PP (i de rebot UPyD) a jugar un paper principal a Euskadi, el més greu ha estat el discurs que ha alimentat i potenciat a la Confederació Ibèrica de Nacions i que es repeteix fins la nàusea a totes les tertúlies polítiques espanyoles: el canvi.
Així, estos últims dies hem hagut d'escoltar vertaderes animalades per part d'aquells als quals cal pressuposar-los una mínima capacitat analítica en relació al canvi de signe polític a Euskadi, com ara que el principal problema del nou executiu és que la majoria dels funcionaris són nacionalistes (!) o que, finalment, la transició (i la democràcia) ha arribat al País Basc perquè el PNB abandona el poder després de 30 anys (!!!).
Fa temps que els tertulians dels mitjans de comunicació es limiten a opinar sense fonament i no són capaços de basar-se en l'anàlisi i en el coneixement per emetre els seus judicis. Entenc que estos periodistes (o no) cobren un grapat de centenars d'euros no per dir allò que han de dir (com sí que han de fer els polítics), sinó per jutjar la realitat des d'un punt de vista objectiu. O almenys com més objectiu possible.
Així, resulta un insult a la intel·ligència dir que al País Basc s'ha produït un canvi ideològic perquè per primera vegada el PP i el PSOE tenen majoria a Vitòria. Millor dit: és cert que els diputats dels partits espanyols sumen la meitat més un dels 75 diputats de la cambra basca, però cal dir tot seguit que això ha estat possible perquè ha hagut gairebé un 10% de vots nuls i tots sabem per què.
De la mateixa forma, no es pot dir que la transició arriba enguany a Euskadi perquè es produeix un canvi de govern, mentre Andalusia, Extremadura i Castella continuen governades pel mateix partit des de les primeres eleccions autonòmiques (i algunes encara abans), sobretot si tenim en compte que els socialistes bascos ja van formar part del Govern basc i que fins i tot la boja de Rosa Díez fou consellera.
Igualment, la dreta espanyola sembla haver trobat en López un nou referent espiritual quan fa només uns mesos celebraven que haguera de visitar el jutjat acusat de connivència terrorista per haver-se reunit amb Batasuna.
Exemples del destrellat i de com els tertulians (mai més analistes polítics) es limiten només a opinar en tenim a dreta i a esquerra, però el premi gros se l'emporta l'inefable director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, que anit des de VeoTV assegurava compartir l'opinió del representant d'UPyD a Euskadi quan qualificà el cupo basc (un sistema de finançament establert a la sacrosanta Constitució) de reaccionari, insolidari i no sé què més.
Ramírez, director d'un diari grog però important, a més de compartir esta opinió, afirmava que no era tolerable que a Espanya el sistema tributari fóra diferent segons les fronteres autonòmiques, però no feu referència al fet que la seua amiga Esperanza Aguirre es passa el dia rebaixant impostos per guanyar competitivitat sobre les comunitats veïnes.
Fa temps que vam decidir que no ens mereixíem els polítics que patim, però sembla que cada dia ens mereixem menys esta casta periodística: per escoltar opinions injustificades ja teníem els polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada