Fa massa dies que no li veig pèl al meu xic i estic amb ganes. Per culpa de la feina, dels horaris, de la distància i de diferents mogudes (seues i meues) no ens hem vist en un grapat de dies i ara tinc massa ganes.
La meua intenció és passar el cap de setmana tancats a casa, protegits del mal oratge, deixats caure al sofà o al llit, cuinar i beure vi, mimar-nos i consentir-nos i recuperar els dies passats i, només si ix el sol, fer una passejada amb Matt per la marjal.
No tinc ganes d'anar al cine, ni d'eixir a sopar, ni de festejar la nit, ni de creuar tres paraules amb cap altre ésser humà que no siga el meu xic.
Potser tinc massa ganes.
1 comentari:
no, les ganes no són mai massa...
Publica un comentari a l'entrada