dimarts, 16 de juliol del 2013

Un dilluns en quatre converses






11.00 h. A la Ciutat de la Justícia:

¿Cómo es que su cliente viene conducido desde Daroca, letrado?
Se ve que tuvo algún problemilla con un par de internos en Picassent y fue trasladado a Aragón por su seguridad, señoría.

La jutge revisa un informe i alça una cella:

¿Apuñalar a dos internos en el economato le parece a usted que se puede considerar “algún problemilla”?
Ya sabe, señoría, que dentro de los establecimientos penitenciarios todo se magnifica...



14.30 h. Dinant amb la iaia i mon pare:

Trobe que la iaia està molt despistada últimament, crec que haurem de buscar-li una xica...
Ni pensar-ho. No vull paraguaies a casa apunta la iaia.
Però que estiga bona, així que cuide a ma mare i a mi.
Papà, si la primera volta que ho has dit no m'ha fet gràcia, per què creus que ara me n'ha de fer?



20.00 h. Vaig amb Matt a (re)visitar la iaia:

Com ha anat eixe viatge?
Quin viatge, iaia?
Tu no estaves de viatge?
Iaia, que hem dinat junts, que hui hem dinat junts.
A mi no em parles aixina, eh?




23.00 h. Al llit amb el Nou Novio:

T'estime.
Gràcies.

Òbric parèntesi. Ja ho sé, faig pena. Tanque parèntesi.

Vull presentar-te als meus pares.
A vore com t'ho explique...


5 comentaris:

Lucrècia de Borja ha dit...

Als pares?? ALS PARES?? Sou novios formals i només ho sap ell...
Se te'n va de les mans, tete xD

Josep ha dit...

Costumisme del segle XXI, m'agrada.

Jaume ha dit...

No fas pena. Obro parèntesi. Ets molt bó. Tanco parèntesi.

Monique LaMer ha dit...

Algun dia t´havia de passar....

Unknown ha dit...

I tu? Encara no li has dit que l'estimes...?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails