dimecres, 14 de maig del 2014

"Crec que estic morint-me"



Saps quina m'ha fet t'auela este matí?

Òbric parèntesi. Si un dinar amb mon pare i la iaia comença amb esta pregunta, el destrellat només pot anar in crescendo. Tanque parèntesi.

Què ha fet, iaia?
No faces cas a ton pare, ma filla, que és un pleitot.
Calle, mare. Resulta que, este matí, abans d'anar-me'n a la feina, he entrat a la seua habitació per vore com estava i dir-li quin dia era.
Què quin dia és hui?
Hui és dilluns.
Sí, però què té d'especial?
No té res d'especial, però cada dia, abans de marxar, entre a vore-la i li dic “Bon dia, mare. Hui és dilluns” o “Hui és dimarts” o...
O “Hui és dimecres”. Això ho entenc, però per què ho fas?
Perquè últimament la iaia està una miqueta dispersa.
I això ajuda?
No em fa ni puto cas, però la qüestió és que quan he entrat a dir-li “Bon dia, mare, hui és dilluns”, m'ha fet amb la mà un gest perquè m'apropera, i quan estava a la vora del llit m'ha dit amb un filet de veu: “Crec que estic morint-me”.

Em vaig quedar mirant la iaia, que no donava treva a l'arròs, i comencí a riure'm:

I tu què has fet?
Jo? He encés la llum, he comprovat que, efectivament, estava viva i he marxat a la faena.
Però estava morint-se?
No crec. He suposat que estava somiant i tampoc li he donat massa importància.

En eixe moment la iaia decidí intervindre:

El dia que me morga de veres... Eixe dia sí que plorareu!
Sí, iaia, quan se morga de veres plorarem molt, però fins que arribe eixe dia faça el favor i no genere falses expectatives.

A casa hem decidit perdre el respecte a tot.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bravo!! És la reina del drama.

Anònim ha dit...

Hahahah! Aquesta gent que es mor dia si dia també son els que més duren ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails