dilluns, 18 de juliol del 2011

Secret


La setmana passada, a mig matí, mentre treballava en una demanda que he de presentar abans de marxar de vacances van picar la porta del despatx i, en obrir, aparegué una dona gran.

- Hola Martinet, com està la iaia?
- Bé... supose... -vaig contestar estranyat per la pregunta.

I tot seguit anuncià:

- Hui a ton pare el conviden a dinar, que m'ho ha dit un pardalet.
- Ah, sí? Molt bé...
- Sí, sí... el conviden a un arròs del senyoret, però per l'amor de déu, no li digues que t'ho he dit.
- No diré ni pruna.
- I ací dalt qui viu? -canvià de terç tot seguit.
- Jo, visc jo. És ma casa.
- I el teu germà on viu?
- El meu germà viu a València.
- Per què?
- No ho sé.
- I ja tens novia?

Vaig dubtar un segon:

- No, encara no en tinc.
- Això com és? Que quina edat tens?
- Trenta. En tinc trenta -vaig mentir.
- Ja te toca, eh?

I continuà:

- I ací al costat qui viu? Ton tio?
- Sí, mon tio.
- Però s'ha separat de la dona, veritat? -repreguntà abaixant el to de veu.
- Sí, està separat.
- I la dona on viu?
- Allà on vivien.
- Se quedà ella amb la casa, no?
- Efectivament...
- Me'n recorde que al sogre de ton tio li vaig comprar fa molt anys un rellotge gran, d'eixos de peu.
- Ah, molt bé.
- I digues, tens novia?

Juraria que feia només un minut que havia contestat eixa mateixa pregunta.

- No, no en tinc.
- Però ja tens trenta anys, veritat?

Redéu, com de capritxosa és la memòria.

- Sí, tinc trenta anys.
- Busca't una novia, que ja tens edat... -sentencià i afegí: Me'n vaig i no digues a ton pare que t'he dit jo que el convidaven a dinar.
- Tranquil·la, guardaré el secret.

I tant que ho faré, vaig pensar, perquè encara a dia de hui no sé qui és esta dona.

2 comentaris:

periquito ha dit...

Xico! Que se li veu el caxarro al xic! (I quin caxarro) XD

Busca qui t'ha pegat ha dit...

eixa era la idea, 'perriquito'!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails