dimarts, 15 de novembre del 2011

Tres converses impossibles durant una guàrdia


UNA

— ¿Me dice su nombre, letrado? — em pregunta un agent de la Guàrdia Civil de Trànsit, una unitat amb la qual no he coincidit en massa guàrdies.

Li'l dic.

— ¿Perdón?

Li'l torne a dir.

— ¿“Martí”? Vaya... ¿es usted extranjero?

La veritat és que cada dia més.


DOS

— ¿Sabes qué te digo?
­— No, no lo sé...
— Que si tengo que ir a la cárcel, pues que iré...
— A ver, no tienes que ir a la cár...
­— Además, así tendré el gimnasio gratis.

La veritat és que sí que deuries anar a presó.


TRES

— Letrado, hable con su cliente porque yo creo que este tío está medio subnormal.
— Sí, señoría.

Parle amb el client:

— A ver, ¿vas al psicólogo?
— Claro. Y también al psiquiatra.
— Perfecto... ¿Y qué te han diagnosticado?
— ¿Qué?
— ¿Que qué tienes?
— Ah, pues dicen que tengo epilepsia, transtorno de personalidad y esquizofrenia.
— Una más y hacemos póquer...
­— Pero bueno, mi madre lo que dice es que estoy un poco loco.

La veritat és que les mares sempre tenen raó.


2 comentaris:

Clidice ha dit...

La meva pregunta: i com t'ho fas per no descollonar-te viu al davant del personal? És que, a mí, em passa això, i m'agafa un jenesequaC!

Enric Senabre ha dit...

Al meu fill, la policia li va demanar el nom i com li va dir "Marc", li'l va haver de deletretjar, perquè no l'entenia, deia. Jo també em sent cada vegada més estranger al meu país.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails