dimarts, 15 de novembre del 2011

Tres converses impossibles durant una guàrdia


UNA

¿Me dice su nombre, letrado? em pregunta un agent de la Guàrdia Civil de Trànsit, una unitat amb la qual no he coincidit en massa guàrdies.

Li'l dic.

¿Perdón?

Li'l torne a dir.

¿“Martí”? Vaya... ¿es usted extranjero?

La veritat és que cada dia més.


DOS

¿Sabes qué te digo?
­— No, no lo sé...
Que si tengo que ir a la cárcel, pues que iré...
A ver, no tienes que ir a la cár...
­— Además, así tendré el gimnasio gratis.

La veritat és que sí que deuries anar a presó.


TRES

Letrado, hable con su cliente porque yo creo que este tío está medio subnormal.
Sí, señoría.

Parle amb el client:

A ver, ¿vas al psicólogo?
Claro. Y también al psiquiatra.
Perfecto... ¿Y qué te han diagnosticado?
¿Qué?
¿Que qué tienes?
Ah, pues dicen que tengo epilepsia, transtorno de personalidad y esquizofrenia.
Una más y hacemos póquer...
­ Pero bueno, mi madre lo que dice es que estoy un poco loco.

La veritat és que les mares sempre tenen raó.


2 comentaris:

Clidice ha dit...

La meva pregunta: i com t'ho fas per no descollonar-te viu al davant del personal? És que, a mí, em passa això, i m'agafa un jenesequaC!

Enric Senabre ha dit...

Al meu fill, la policia li va demanar el nom i com li va dir "Marc", li'l va haver de deletretjar, perquè no l'entenia, deia. Jo també em sent cada vegada més estranger al meu país.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails