Esclafar

Imatge de la botija 'Siesta' (1999), creació d'Héctor Serrano

 

Hi ha un munt d'invents dels segle XX que la iaia considera inútils: el microones (“per a descongelar la carn no hi ha res millor que deixar-la damunt del banc de la cuina la nit d'abans”), el telèfon mòbil (“si a casa en tens un amb cordell (!) no entenc per què has d'anar carregat amb un altre tot el dia”), el tercer abric (“jo mai n'he tingut més de dos i mai he passat fred”) o els Simpsons.

Últimament, però, la iaia ha afegit a la llista d'invents prescindibles el sistema per premsar les botelles d'aigua buides.

— I ara per què vos ha pegat per esclafar les botelles buides? —em preguntà ahir la iaia, encara que fa anys que les xafem abans de tirar-les.

— Perquè quan les xafes ocupen menys espai.

— Clar, com si en les cinc navaês que té esta casa no caberen quatre botelles.

— No és només en esta casa, iaia; Ocupen menys al poal del fem, al contenidor del reciclatge, al camió que se les emporta...

— Mira este... total per una botella...

— No és una botella, redéu. Imagine totes les botelles que gastem a la setmana i ara multiplique per cada casa del veïnat, per cada casa del poble... si les xafes, ocupen menys i el camió ha de fer menys viatges i gasta manco gasolina i es fan menys hores de treball.

Però és que últimament, encara que em mostre pedagògic, és molt difícil convéncer la iaia de qualsevol cosa:

— Ineseta m'ha dit que ella no les esclafa.