Igual per a tots? (I)

No recorde quin professor de la facultat ens va explicar que era lògic que la Justícia patira el descrèdit de la societat en general ja que, en el millor dels casos, els jutjats i tribunals només donen la raó a una de les parts que s'enfronten en un procediment. Això suposa, en la pràctica, que com a mínim la meitat dels ciutadans que esperen ser reparats en allò que consideren legítim no troben en l'administració de Justícia una solució als seus problemes.

Òbric parèntesi. D'una forma més senzilla: és molt difícil que qui perd un judici considere que s'ha fet Justícia, i almenys la meitat dels que van a un judici el perden. Tanque parèntesi.

A eixe fet, que forma part del caràcter humà i que se sol circumscriure a l'esfera personal de l'afectat, cal sumar una llarga llista de circumstàncies que fan que la ciutadania en conjunt no se'n refie de la Justícia: el caràcter polític d'òrgans com el Fiscal General, els tribunals Constitucional i Suprem o el Consell General del Poder Judicial; el corporativisme de jutges i magistrats; la falta de mitjans; el ritme assossegat de la majoria dels jutjats; la feina d'advocats inútils; o el sistema de penes espanyol que permet, per exemple, que es castigue amb més anys de presó qui atraca un supermercat (de 2 a 5 anys) que a qui malversa fins a 4.000 euros de diners públics (presó de 6 mesos a 3 anys).

Però també, i especialment, incideix en la imatge de la Justícia una idea que forma part de l'imaginari col·lectiu i que a propòsit de l'allau de casos de corrupció que hui per hui col·lapsen els òrgans jurisdiccionals ha pres encara més força: que es tracta de forma diferent a rics i a pobres.

Òbric un altre parèntesi. És molt recomanable el programa que Salvados dedicà al tema. Tanque un altre parèntesi.

En eixe sentit, el primer que convindria determinar és què s'entén per rics i què s'entén per pobres però podríem fer-ho fàcil i limitar-nos a circumscriure els rics al grup format per banquers, polítics i gendres del rei d'Espanya. Els pobres, per tant, seríem tota la resta.

Ara sí, a la pregunta de si la Justícia tracta igual els rics i els pobres no es pot respondre amb un sí o amb un no, ja que com la majoria de coses en esta vida, depén: en principi, la Llei és la mateixa per a tots i, per tant, el que preveu s'aplica a tots de la mateixa forma i, així, la mateixa conducta, independentment de si és realitzada per un pobre o per un ric, mereixerà la mateixa resposta. En eixe sentit, i donat que no existeixen lleis ad hoc en funció de la notorietat del subjecte passiu sí que podem dir que la Justícia és igual per a tots, encara que no siga veritat.