divendres, 16 de novembre del 2012

Cròniques havaneres (I): Un grapat de coses que cal saber abans de viatjar a Cuba



Banderes cubanes a l'Hotel Telégrafo


Vista general de l'Habana Centro des del nostre hotel 

El primer que cal tindre en compte a l'hora d'organitzar un viatge a Cuba és saber que està molt lluny. Pot sembla una obvietat, però esta circumstància s'ha de tindre ben present quan decideixes comprar els vols. Un consell: abans de tancar les dates del viatge convé fer una telefonada a les seus d'UGT i CCOO per assegurar-te que el dia de tornada no et coincidirà amb la convocatòria d'una vaga general.

En segon lloc, és important tindre en compte amb quina moneda es pot pagar a Cuba. En contra de la llegenda popular, no es pot pagar amb dòlars americans però sí en euros. No obstant això, el més recomanable és canviar euros per CUCs o “pesos convertibles”, però mai en pesos cubans o “moneda nacional”. El “peso convertible” és una moneda inventada pel règim cubà que equival a un dòlar i que constitueix de facto la moneda real cubana. El peso cubà o “moneda nacional” és la segona moneda (1 CUC equival a 25 pesos cubans) i només es gasta per a compres menors. Qui visita l'illa generalment no haurà de gastar-ne mai.

En tercer lloc, per visitar la illa cal fer-se amb un visat de turista que es pot tramitar per Internet i que costa uns 25 euros. Des de 2010 la legislació cubana també exigeix fer-se amb una assegurança mèdica que costa 2,5 CUCs diaris, però que ningú et demana en cap moment, per la qual cosa es pot passar de comprar. Per eixir del país cal tornar a pagar una altra taxa de 25 CUCs al mateix aeroport tot just després de facturar l'equipatge.

A Cuba els endolls són com els americans i per carregar el mòbil o la bateria de la càmera necessites un adaptador. No és gaire fàcil trobar-los, per la qual cosa si has estat a Nova York dos mesos abans convé que te l'emportes per evitar haver de recórrer totes les botigues de Centro Habana buscant-ne un altre.

Per últim, un consell a l'hora de moure's per l'Havana: oblida el transport públic, format bàsicament per autobusos escolars heretats d'Europa, i opta pel taxi oficial (Cubataxi) o el cotxe particular. La ciutat és molt segura i qualsevol alternativa és bona si pactes el preu abans. Això sí, donat que el parc mòbil de l'Havana està format pels clàssics cotxes americans pintats i repintats mil vegades, turismes europeus que mai havien d'haver eixit del continent i nous vehicles de factura asiàtica, les possibilitats de morir en un desplaçament són infinites.

Una nit que ens vam apropar a Vedado a sopar vam optar per un apujar-nos al Fiat Tempra (!) de vidres tintats d'un jove cubà que s'oferí a portar-nos per quatre o cinc CUCs. El cotxe estava tan desfet que ens va tocar abaixar i espentar-lo per poder posar-lo en marxa i la direcció del vehicle estava tan torta que el volant anava de costat.

Quan ens va deixar a l'entrada de l'Hotel Nacional i vaig apujar la finestreta em vaig adonar que el vidre se n'havia eixir de les guies i que per un pèl no acabà al terra.

Le pasa algo a la ventanilla vaig apuntar pregant perquè no se n'isquera del tot.
No se preocupe, señor. Así son los carros cubanos.



CUCs o pesos convertibles: no confondre amb els pesos cubans


Carro cubà


Museo de la Revolución


Areá de fregadero (sic): exemple de fordisme socialista


Merchandising revolucionari

3 comentaris:

Molding ha dit...

Vosotros sois de Valencia?
Mi mujer vive en Valencia también, en la Playa De La Cocha!
Y mi hermana también vive en España, en Andorra.
Bravo!

Anònim ha dit...

Bé, no va van perdut, el xic. Al cap i a la fi, tan espanyola és València com Andorra. M.alegra vore que heu fet país, durant el vostre viatge!

Alegria De La Huerta ha dit...

El merchandasing revolucionari és per a turistes o els cubans també el gasten?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails