Tres converses impossibles durant una guàrdia

 

UNA

— ¿Me dice su nombre, letrado? — em pregunta un agent de la Guàrdia Civil de Trànsit, una unitat amb la qual no he coincidit en massa guàrdies.

Li'l dic.

— ¿Perdón?

Li'l torne a dir.

— ¿“Martí”? Vaya... ¿es usted extranjero?

La veritat és que cada dia més.

DOS

— ¿Sabes qué te digo?

­— No, no lo sé...

— Que si tengo que ir a la cárcel, pues que iré...

— A ver, no tienes que ir a la cár...

­— Además, así tendré el gimnasio gratis.

La veritat és que sí que deuries anar a presó.

TRES

— Letrado, hable con su cliente porque yo creo que este tío está medio subnormal.

— Sí, señoría.

Parle amb el client:

— A ver, ¿vas al psicólogo?

— Claro. Y también al psiquiatra.

— Perfecto... ¿Y qué te han diagnosticado?

— ¿Qué?

— ¿Que qué tienes?

— Ah, pues dicen que tengo epilepsia, transtorno de personalidad y esquizofrenia.

— Una más y hacemos póquer...

­— Pero bueno, mi madre lo que dice es que estoy un poco loco.

La veritat és que les mares sempre tenen raó.

Ja tinc el vot preparat

11 segons (o 'El debat')

Esta primera setmana de campanya electoral ha portat el mateix ritme que la meua vida sexual: pausat. Només cal eixir al carrer per adonar-se'n que els diferents partits polítics estan desenvolupant una campanya de baixa intensitat: uns, perquè no poden arribar a més; els altres, perquè no volen. 

Els motius d'esta campanya tan aigualida són diferents: la campanya de les municipals està encara molt recent, els partits no volen fer ostentació en una situació de crisi generalitzada i, sobretot, la desafecció de la ciutadania envers els polítics no aconsella exagerar la presència al carrer de les candidatures per evitar la saturació.

Continua a l'Informatiu

L'ombra de Camps

Els primers moviments d'Alberto Fabra (aka Alberto Fabra-Mohedano) com nou i flamant Molt Honorable de tots els valencians després de la caiguda als inferns de Camps va descol·locar a molts, ja que en som massa els que vam vore el recanvi de qui havia personificat el pitjor de la política (i també un bon grapat de malalties de qualsevol compendi de psiquiatria) per un homenet gris i sense personalitat com un pas enrere en la política-espectacle que veníem gaudint i patint a parts iguals des de feia massa anys.

Les primeres decisions de Fabra-Mohedano van insistir en eixa mateixa idea i, a banda del fet de rebre als grups de l'oposició, de concedir entrevistes no pactades als mitjans, de reunir-se amb entitats a les quals Camps havia ignorat, com ara Escola Valenciana o la principal associació de víctimes de l'accident de metro de Jesús, d'anunciar que permetria l'oposició accedir als expedients més compromesos, de replantejar-se la imbecil·litat aquella del model educatiu trilingüe, de permetre la presència de l'oposició a Canal 9... en fi, de fer allò que qualsevol governant democràtic faria però que al País Valencià semblava una quimera, per un moment va semblar que els partits de l'oposició es quedarien sense el seu principal argument per fer política: la pròpia existència de Camps.

Ara, tres mesos i escaig després del lisèrgic i estupefaent anunci de la dimissió de l'ecs!Molt ecs!Honorable, i tret d'aquelles bones intencions, encara no hem vist res que ens permeta albirar que el nou executiu fabrià (fabrista o fabriàtic) aportarà cap novetat seriosa a la política desenvolupada pel seu antecessor, entre altres coses perquè Fabra no només ha heretat un executiu format per consellers de Camps, sinó perquè la Generalitat continua en estat catatònic i perquè l'ombra de qui governà este país a colp de despròposit és més llarga del que molts podien imaginar: molt més de la que projectaven les maquetes que Calatrava encolomà a la Generalitat per només 15 milions d'euros.

Més llarga, fins i tot, que la que hagueren projectat les torretes si algun dia s'hagueren arribat a fer.

Matt i Joan Ribó

Este cap de setmana, amb una inevitable ressaca, vaig assistir a un acte electoral en el qual participaren el candidat de Compromís Joan Baldoví, el diputat Enric Morera i el regidor de l'ajuntament de València Joan Ribó.

Abans d'atendre els mitjans i, per tant, d'encetar l'acte, vam fer un café a un baret i la providència volgué que em tocara seure al costat de Ribó i davant de la filla d'onze anys d'una companya de Compromís.

— Tu qui eres? —preguntà la xiqueta.

— Jo sóc Joan —contestà, és clar, Joan Ribó.

— Ell és Martí —m'introduí la xiqueta, contra la meua voluntat.

Vaig traure el morro del café amb llet per dibuixar un somriure.

— Hola Joan —vaig anunciar.

— Martí té un gos... —reprengué la xiqueta.

— Ah, sí? —fingí interés Ribó.

— ... i li diuen Matt, té ratlles, sembla un tigre...

— No crec que a Joan li importe res d'això, bonica.

— ... i li parla en castellà.

Vaig guardar silenci.

— Xiqueta, segurament això encara li importa menys —vaig protestar.

— Li parla en castellà? —però, preguntà Ribó.

— Sí, perquè diu que Matt és xurro.

I a mi em preocupava causar una mala impressió perquè portava de casa una lleugera ressaca...

Postals valencianes: campanya en la marjal

El debat, tuit a tuit

 

Em pense que seguiré el #caraacara a @levante_tv amb els amics del #raonem

A Rajoy no li cap la llengua a la boca #raonem #seacabóelcirco #reiniciaeldebate #11segonscompromís

Alicia de Miguel ha dit bona nit. Era la quota en valencià del PP. #raonem

@MireiaMolla al #raonem. #11segonscompromis

@radiocable me imagino que destacarás el hecho de que el día del cara a cara los HT sean #seacabóelcirco y #reiniciaeldebate ;)

I quines eses ens regala @MireiaMolla al #raonem ;-) #11segonscompromis

No són corbates blaves; són collars amb corretja #raonem #11segonscompromis

És possible q Rubalcaba estiga més nerviós q Rajoy? #raonem

De qui ha estat la idea de citar el nombre de visats dels arquitectes? :S #idealoca #raonem

Rubalcaba está en tonos mate. Rajoy opta por el brillo. :P cc @xavibellot #raonem #11segonscompromís

Els primers plànols de Rajoy són CRIMINALS #semblamònguer #raonem

O_O Rajoy se tira la figa al llom i diu: Ushted mieeeente #raonem

Ara és quan Lidia Lozano fa el baile chuminero i la Esteban es menja un iogurt? #raonem #caraacara

Rajoy es rubio #raonem

Alberto Mohedano-Fabra en contra d'eliminar les diputacions. '¿Y qué haré con el chiquitín?' ha declarat. #raonem #11segonscompromís

Tots sabem que Rajoy no és de Twitter. Ell és de Badoo. #raonem

Quan acabe el debat entre estos dos em posaré un capítol de The Walking Dead. Bàsicament per no canviar de tema. #raonem #11segonscompromís

Però és que Rajoy no s'ha preparat un puta intervenció?? #marianosabeleer #raonem #11segonscompromís

Mariano fa risa. #raonem

Rubalcaba s'ha llegit el programa del PP. Mariano no. #raonem

Rajoy volia fer gràfics en #comicsans però no li han deixat. #raonem

¿ququququququqquququququqé cosas dice? #rubalcabafacts

Ja és la tercera volta que les cares de Rajoy em fan riure XD #raonem #11segonscompromís

La paraula més pronunciada per Rajoy: 'inshidia' #raonem

#estoyconRajoy... en la cama #raonem

Mariano Rajoy: "Los gais se podrán casar... pero con mujeres" #raonem

'Mujeres que llevan su casa' O_O #muerto #raonem

Inshidioshosh homosheshualesh #raonem

Rajoy Edison inaugurava la llum en 1983. #raonem

"Fantástico gráfico" de Rubalcaba? #meloexpliquen #raonem

La niña de Rajoy? Ha crescut, és lesbiana i vota UPyD només per fer la mà. #raonem

Rajoy ha dit que Cazalla i no sé quin altre poble estan a Càdis i resulta que estan a Sevilla. I jo em pregunte: i no és igual? XD #raonem

Quan PP/PSOE diuen que la sanitat és 'universal' volen dir que hem d'anar a Saturn a demanar cita amb el metge? #raonem #11segonscompromís

#rajoygana de cintura para abajo. #raonem

La setmana que ve Mariano i Alfredo faran un altre debat ben interessant: boxers o slips. #raonem

Rubalcaba "Hay dos posibles gobiernos". Eixe és el problema. #raonem #11segonscompromís

Publicitat

Al llarg de la setmana passada un grapat d'empreses anunciaren amb la boca ben gran i amb el cap ben alt que retiraven la publicitat d'un programa de Telecirco com a conseqüència de les protestes que provocà una entrevista amb la mare d'un dels implicats en la desaparició de la xiqueta sevillana Marta del Castillo. Els més ingenus i benpensants s'afanyaren a considerar esta decisió com un triomf de la capacitat ciutadana d'influir en els assumptes públics, concretament en els continguts que lliurement determina un programa de televisió, l'empresa que el produeix i la cadena que l'emet.

Continua a l'Informatiu

L'invent grec

 

Estic totalment en contra del referèndum plantejat per Papandreu per consultar si el poble hel·lènic accepta o no les condicions fixades per la Unió Europea a canvi d'un segon rescat de l'economia grega amb milions d'euros, sobretot, d'Alemanya.

Entenc que la Unió vol, sobretot, salvar el seu propi sistema financer i els bancs francesos i alemanys que han comprat deute grec i que el capitalisme és molt dolent i tot això, però el plantejament d'Atenes no és seriós: els grecs tenen tot el dret del món a rebutjar l'ajuda europea (amb les seues condicions), a eixir-se'n de la Unió, a tornar a emetre dracmes i a continuar amb un model econòmic més ruïnós que el Partenó, però de moment ja s'han emportat un grapat de milions d'euros i, també, hem de tindre en compte que les seues decisions poden afectar altres països, així que és lògic que la resta dels europeus els demanen un mínim de coherència i de trellat.

Volen rebutjar el segon rescat, declarar-se en fallida i suspendre pagaments? Perfecte, però de veritat que no hi ha cap governant grec capaç de determinar, tenint en compte les sis vagues generals que ja portem enguany i les protestes diàries que col·lapsen Atenes, que els grecs no poden ni volen suportar més retallades de drets socials sense la necessitat de sotmetre-ho a una consulta popular?

Estic convençut que sí, i per això i perquè les conseqüències de rebutjar el rescat són perillosíssimes, crec que la jugada és només un envit a Europa per rebaixar les condicions imposades per París i Berlín. El referèndum no és, per tant, un al·legat a favor de la democràcia i la participació. És només un farol.

No hem d'oblidar que s'atribueix als grecs la invenció de la democràcia (dēmokratía 'govern del poble'), però no hem de perdre de vista que també van inventar la crisi: krísis 'judici, decisió'.

Dolor plaent

Tot i haver treballat dilluns i, per tant, haver-me quedat sense pont de Tots Sants, he encetat la setmana follant com abans: de forma gairebé compulsiva.

Este matí el meu llit encara feia olor a sexe, que no és una olor en concret, sinó la barreja de les olors de dos cossos diferents.

Òbric parèntesi. Potser hauria de ventilar, encara més, l'habitació. Tanque parèntesi.

Fent un esforç he aconseguit identificar l'aroma del xic brasiler d'accent marcat i pell blanquíssima (heretada d'una ascendència francesa) que dilluns vaig entrar al llit i que em proporcionà dos claus seguits durant els quals el plaer es barrejà amb mostres de dolor físic puntual, infligit estratègicament no només per fer mal, sinó per augmentar el primer.

Ell prengué la iniciativa, però jo em vaig sumar de bon grat a la festa, de forma que vam arribar a un punt en el qual era difícil determinar què provocava els gemecs, si el gust o el dolor.

En acabar em vaig sentir tan esgotat i, sobretot, tan dolorit que vaig barallar la possibilitat de telefonar el 016, però no em va semblar correcte: este matí, tot i que encara tinc un mugró de color blau, el record del dolor de dilluns encara resulta plaent.